El 26 de novembre de 2007, l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 20 de febrer com el Dia Mundial de la Justícia Social. En aquesta declaració es reconeixia la necessitat de garantir possibilitats i resultats equitatius per a tohotm mitjançant l’ocupació, la protecció social, el diàleg social i els principis i drets fonamentals. Per tant, aquesta declaració fonamentalment feia referència als aspectes econòmics i socials.
En aquesta entrada volem fer palesa l’estreta relació entre la justícia social i la sostenibilitat. El medi ambient és un clar indicador del model econòmic i social, ja que totes les societats han desenvolupat les seves economies amb els recursos provinents del medi físic. En els inicis aquesta explotació dels recursos es produia en el context geogràfic immediat o proper. En el món globalitzat actual, en el què impera el capitalisme i l’economia extractiva, aquesta explotació de recursos és també global i deslocalitzada, com ho són els greus problemes socials i ambientals que es deriven d’aquest model econòmic.
Per explicar i comprendre millor aquesta relació introduïm alguns conceptes:
Nord global i Sud global: el terme Nord-Sud fa referència a la divisió del món en dos blocs: el Nord, en blau, són els països “rics” o “desenvolupats”, “el primer món”, i el Sud (en vermell) són els països “pobres” o “menys desenvolupats”, el “tercer món”. No es tracta d’una divisió geogràfica, sinó d’una divisió social, econòmica i política.
Globalització: en Economia, és el nom que hom dona a determinats trets del capitalisme a partir de les dues darreres dècades del segle XX. Designa sobretot la intensificació de la mobilitat de les persones i dels intercanvis de béns materials i serveis i la interdependència econòmica a escala mundial.
Les bases de la globalització són l’eliminació progressiva de les barreres duaneres, l’establiment d’àmplies àrees de lliure comerç, i els avenços tecnològics en les telecomunicacions, que fan gairebé instantani l’intercanvi d’informació. Tots aquests factors han afavorit l’expansió de les multinacionals.
Deslocalització: també és un terme de l’àmbit de l’Economia. És el procés mitjançant el qual una de les fases de la cadena de producció, o tot el procés, se situa fora de l’espai tradicional on és primerament localitzada una unitat de producció. Normalment, es produeix per raons d’abaratiment de costos laborals, o per incentius fiscals o financers, i perquè les normatives ambientals són més “laxes” o fins i tot gairebé inexistents. Per tant, les fases extractives dels recursos i les fases productives s’instal·len en països menys desenvolupats amb mà d’obra barata, països on també es queden els residus i contaminació que es generen en aquests processos. En resum, la deslocalització i la globalització són les dues cares d’una mateixa moneda.
Justícia socioambiental: aplica les teories de la justícia a l’àmbit del medi ambient i l’ecologia. Està lligada a la sostenibilitat: considera la natura, el medi ambient i els seus serveis com a elements del bé comú. La justícia socioambiental posa l’èmfasi en els drets civils, la salut publica, i el diferent impacte dels problemes ambientals que les activitats humanes generen sobre les poblacions locals i les d’altres àrees del món, i apel·la a la noció de responsabilitat social i ambiental.
Aquesta responsabilitat implica, per exemple, no sobreexplotar un recurs i no posar en perill la biodiversitat, els hàbitats naturals o la diversitat genètica, i inclou mesures de reducció, reparació i compensació quan un dany ecològic no es pot evitar.
Alguns aspectes concrets d’aquest concepte de justícia socioambiental són el deute ecològic, que és la diferència (negativa) entre el consum de recursos naturals i la seva producció local, i la justícia climàtica, que fa referència als efectes del canvi climàtic, incloent l’escalfament climàtic i qualsevol altre dels seus efectes: sequeres, inundacions, incendis, etc.
La divisió Nord-Sud del món, doncs, fa palesa també la manca d’equitat i de justícia ambiental a nivell global, ja que els països del Nord global són els que més recursos consumeixen (per sobre de la biocapacitat del seu territori), i els països del Sud global són els que pateixen els majors impactes ambientals locals derivats del sistema capitalista (destrucció d’hàbitats, sobreexplotació de recursos naturals, contaminació, etc).
Emissions de CO2 per càpita. Font : Global Carbon Project 2020.
Índex de risc derivat del canvi climàtic. Font: GermanWatch.
Aquestes desigualtats econòmiques i ambientals generen i incrementen la pobresa i tenen greus afectacions sobre la salut i la vida de les persones arreu del món. I com totes les injustícies són font de conflictes socials i de conflictes d’interessos, tan greus que en malauradament fins i tot els activistes i defensors ambientals de les comunitats indígenes són assassinats.
El Mapa Mundial de Justícia Ambiental de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat de Barcelona és un projecte que té com objectiu visibilitzar els conflictes socials i ambientals generats per les activitats econòmiques: projectes extractius, productius i d’altre tipus, com l’ocupació de terres, el tractament de residus tòxics, la mineria, l’extracció de gas i petroli, etc.
És un projecte en construcció contínua, ja que solament mostra els conflictes que estan documentats.
La crisi climàtica també està generant processos migratoris forçats; segons el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (l’IPPCC) calcula que l’any 2050 hi haurà prop de 150 milions de refugiats climàtics, persones que hauran migrat com a conseqüència de les les inundacions i l’erosió de les zones costaneres produïdes per la pujada del nivell del mar, i la disminució de la població agrícola fruit del canvi climàtic. Podeu saber més sobre les conseqüències del canvi climàtic en els pobles indígenes i sobre els refugiats climàtics, podeu accedir al web de Mans Unides, o a l’informe Huir del clima. Cómo influye la crisis climática en las migracions de Greenpeace.
QUÈ PODEM FER A L’ESCOLA PER TREBALLAR EL CONCEPTE DE JUSTÍCIA SOCIAL I AMBIENTAL?
L’educació per la justícia social i ambiental (justícia global) es abarca sis àmbits: cultura de la pau, drets humans, ciutadania i governança, interculturalitat, medi ambient- territori-natura, perspectiva de gènere i sostenibilitat econòmica i social.
Com educadors ambientals, la nostra funció és sensibilitzar davant d’aquestes greus problemàtiques per generar consciència i oferir alternatives per tal que tots plegats ens comprometem a adoptar hàbits responsables socialment i ambiental en la nostra vida quotidiana, i contribuir així a fer possible el dret a que totes les societats tinguin oportunitat de desenvolupar-se de forma sostenible i a una major justícia a nivell global.
Per treballar aquest temes als nostres centres educatius podem partir dels Objectius per al Desenvolupament Sostenible com a fil conductor, ja que són universals i contemplen les tres esferes d’acció de la sostenibilitat (biosfera, societat, i economia), però també existeixen altres propostes educatives de nombroses organitzacions no guvernamentals per la justícia global, que us oferim en aquesta entrada del nostre bloc:
Com educar per la justícia social i ambiental global? Orientacions, propostes i recursos educatius