En aquesta entrada del bloc farem una aproximació a l’ODS 7 i la transició energètica des de la perspectiva de la transició ecosocial i de la justícia global, i en la propera entrada aportarem una selecció de recursos educatius i propostes didàctiques per treballar aquest tema a l’aula i altres recursos per reflexionar i ampliar coneixements.
Podeu programar les vostres activitats aprofitant alguna de les efemèrides relacionades amb l’energia i la transició energètica que es conmemoraran en les properes setmanes i mesos
– 14 de febrer: Dia mundial de l’energia – Darrera setmana de febrer: Setmana europea de la lluita contra la pobresa energètica
– 5 de març: Dia mundial de l’eficència energètica – 15 de març: Dia mundial del consum responsable -10 juny: Setmana europea de l’energia sostenible
L’energia és un factor essencial per a la vida de les persones i el desenvolupament de les comunitats humanes, per això el propòsit de l’ODS 7 és que totes les persones i les societats hi tinguin accés i que aquesta energia sigui segura i sostenible ambientalment.
Les fites de l’ODS 7 de l’agenda 2030 de Nacions Unides són:
- Garantir l’accés universal a serveis d’energia assequibles, fiables, segurs i moderns
- Augmentar substancialment el percentatge de l’energia renovable en el conjunt de fonts d’energia
- Duplicar la taxa mundial de millora de l’eficiència energètica
PER QUÈ ÉS NECESSITA L’ENERGIA?
Qualsevol activitat que impliqui un canvi en la matèria requereix energia. Aquest canvi pot ser un moviment, la variació de la temperatura, un canvi de forma, mida o qualsevol altra transformació física o química, l’emissió d’ones per aportar llum, calor, so, imatge, informació (ràdio, televisió, telefonia, internet…).
- Els éssers vius necessiten energia per dur a terme els processos fisiològics i metabòlics que els mantenen vius i els permeten crèixer i reproduir-se. Les plantes obtenen l’energia directament de la llum solar, i els animals l’obtenim a partir dels aliments que ingerim.
- Les comunitats humanes consumeixen energia per produir i distribuir gairebé tots els bens, productes i serveis que consumeixen i utilitzen: alimentació i aigua, habitatge, iluminació, confort tèrmic, sanitat, educació, roba, cultura, informació, oci… Aquesta energia es consumeix sobretot en forma d’electricitat i combustibles, que poden provenir de diferents fonts o es poden generar de diferents maneres. Alhora, produir, emmagatzemar i distribuir l’energia també requereix energia i materials.
BREU HISTÒRIA PER ENTENDRE LA DEMANDA I EL CONSUM DE L’ENERGIA AL LLARG DEL TEMPS I ON SOM ARA A NIVELL GLOBAL
Des de la primera revolució industrial, a mitjans-finals del segle XVII, la població humana i el consum d’energia a nivell global han crescut de forma sostinguda. Però, a partir de mitjans del segle XX la població mundial i el consum d’energia i materials estan creixent de forma gairebé exponencial, sobretot amb la revolució verda de la dècada dels 70, la progressiva industrialització mundial, i els posteriors processos de globalització i digitalització de la societat i l’economia.
Aquest augment de l’activitat humana i el seu impacte sobre els elements i sistemes naturals de la Terra a nivell global es coneix com la gran acceleració, i es considera el punt d’inici de l’Antropocè.
El model energètic actual va de la mà del model econòmic capitalista enfocat al creixement ilimitat.
Les gràfiques reflecteixen l’evolució dels indicadors socioeconòmics a nivell global, però, no reflecteixen les diferències entre els diferents regions i països del món i emmascaren la manca d’inequitat tant a nivell social com ambiental. ⇒
Societat i economia: mentre que el major creixement demogràfic des del 1950 ha tingut lloc en els anomenats països subdesenvolupats o en vies de creixement (el Sud), l’economia mundial (PIB), i per tant el consum, han crescut i estan en mans dels països rics i emergents (el Nord).
Segons Nacions Unides, el 20% de la població mundial consumeix el 80% dels recursos energètics del món i més de 700 milions de persones no tenen accés a l’electricitat, i d’aquestes, 4 de 5 viuen a l’Àfrica subsahariana
Alhora que l’escletxa entre aquests països s’ha fet cada cop més gran, també s’ha incrementat l’escletxa entre les persones riques i les pobres dins un mateix país, el que s’anomena pobresa energètica.
Demanda i producció d’energia a nivell mundial
Tot i que s’han anat incorporant noves tecnologies per produir energia, cap de les noves tecnologies ha substituït l’anterior. A nivell global, la demanda creix més ràpid que la producció d’energia, i la principal font d’energia a nivell global continuen sent els combustibles fòssils no renovables: el petroli i els seus derivats (gasoil, benzina, kerosè, butà…), el gas natural i el carbó.
Malgrat la creixent electrificació de molts sectors de l’economia, hi ha sectors tan estratègics i de gran consum com el transport i la climatització que depenen gairebé exclusivament dels combustibles fòsils, ja que el biogàs i altres biocombustibles renovables no es produeixen en quantitat suficient per satisfer la demanda. Tot plegat vol dir que les emissions de gasos d’efecte hivernacle no estan disminuint.
Emergència ambiental global: l’habitabilitat del planeta està en risc
Les condicions ambientals del nostre planeta són el resultat de 3.500 milions d’anys d’interacció entre els éssers vius, el medi físic i l’equilibri energètic de l’atmosfera, és a dir, el clima.
Aquest model global de producció basat el consum en constant creixement, l’extractivisme, i la generació incontrolada de residus s’ha dut a terme mitjançant la crema massiva de combustibles fòssils, la sobreexplotació de recursos i la destrucció d’hàbitats, contaminant l’aire, l’aigua i el sòl.
Des de la gran acceleració, la iteració i la intensitat d’aquests impactes sobre la Natura ha alterat l’equilibri i el funcionament dels processos naturals que fan que el planeta Terra sigui habitable: els anomenats límits planetaris. D’aquests 9 límits, 6 ja s’han superat més enllà del llindar que es considera la zona segura per a la vida.
Justícia global = Justícia ambiental + social
En relació a l’emergència ambiental, també hi ha terribles diferències entre el Nord i el Sud globals, doncs tant els països com les persones més pobres són molt més vulnerables i alhora tenen menys recursos per mitigar i/o adaptar-se als impactes del canvi climàtic, com per exemple l’augment del nivell del mar, l’increment de temperatura, les pluges torrencials, les inundacions, la pèrdua de les collites a causa de la sequera… Aquesta vulnerabilitat es tradueix en fam, malalties, mort, migracions forçades, conflictes socials i bèl·lics.
RESUMINT: PER QUÈ ÉS NECESSÀRIA LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA?
L’actual model energètic és un dels factors que contribueix més a agreujar l’emergència ambiental global. Per mantenir les condicions ambientals de la Terra dins els límits d’habitabilitat per a l’espècie humana cal reduir al màxim i urgentment les emissions de gasos d’efecte hivernacle fruit de la crema de combustibles (i els que provenen d’altres activitats econòmiques).
L’actual model energètic és insostenible materialment. En primer lloc perquè els combustibles fòssils no duraran sempre, cada cop costa més energia i diners explotar-los i transformar-los en energia, i la previsió és que la població mundial i la demanda d’energia a nivell global continuaran creixent, si no hi ha una catàstrofe global.
I tornar a potenciar l’energia nuclear no seria la millor opció, ja que a banda dels perills d’aquesta tecnologia, l’urani i els altres minerals radioactius no són recursos renovables i les reserves són escasses.
D’altra banda, les infrastructures, materials i minerals necessaris per a implantar massivament i global les tecnologies de què disposem actualment per a obtenir energia de fonts renovables, no es poden fabricar o no estan disponibles amb la rapidesa i/o en les quantitats que caldria. A més a més la seva fabricació o extracció és molt cara, requereix molta energia i té un gran impacte ambiental a nivell local per la contaminació del sòl, l’aire i l’aigua, i perquè els terrenys explotats difícilment són regenerables… I sovint els jaciments d’aquests materials es troben en països o territoris del sud.
L’actual model energètic és profundament injust socialment. Seguint les lògiques del model capitalista, els interessos econòmics dels lobbys energètics són més importants que el bé comú, i el resultat és que ni totes les persones ni totes les comunitats tenen accés a una energia segura que els permetria millorar les seves vides en aspectes tan bàsics com la potabilització i el sanejament de l’aigua, la seguretat alimentària, l’accés a l’educació i a la cultura.
L’actual model energètic perpetua les dinàmiques d’abús de poder i explotació. L’energia, com l’aigua i altres recursos essencials, és un factor geoestratègic a nivell global que determina les dinàmiques de poder polític entre els països degut a la dependència material i els ineressos econòmics. Aquestes dinàmiques també es reprodueixen a nivell local, quan les polítiques es basen en els interessos de les elits i no tenen en compte a certs territoris o comunitats, i s’impedeix de facto la possibilitat de participar en les decisions.
El concepte contrari a aquest model és el de sobirania energètica, que és el dret dels individus conscients, les comunitats i els pobles a prendre les seves pròpies decisions respecte a la generació, distribució i consum d’energia, de manera que aquestes siguin apropiades a les circumstàncies ecològiques, socials, econòmiques i culturals, i sempre que no afectin negativament a tercers.
MÉS ENLLÀ DE L’AGENDA 2030: SENSE UN CANVI ESTRUCTURAL DEL MODEL ECONÒMIC I SOCIAL NO HI POT HAVER UNA TRANSICIÓ ENERGÈTICA JUSTA SOCIALMENT I SOSTENIBLE AMBIENTALMENT
L’emergència ambiental, especialment la relacionada amb el clima, requereix l’adopció i implementació de mesures orientades principalment a reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, a aturar la pèrdua de la biodiversitat i a disminuir la vulnerabilitat relacionada amb el canvi climàtic.
I això requereix un canvi de paradigma social i polític per impulsar una economia al servei de la vida, amb sistemes de producció i consum ambientalment sostenibles, socialment i global justos i dins els límits biofísics del planeta Terra.
Som a temps? Sabrem fer-ho de forma participativa i justa? Com podem contribuir individualment i col·lectiva?
