Davant l’augment dels fluxes migratoris al món, l’any 2000 les Nacions Unides van proclamar el 18 de desembre com a Dia Internacional del Migrant. L’objectiu d’aquesta diada és difondre informació sobre els Drets Humans i llibertats fonamentals de les persones migrants i per a implementar mesures per a protegir-les.
Les migracions són un fenomen complex i heterogeni. La fam, la pobresa i el desig de prosperitat són alguns dels motius pels quals les persones es desplacen a altres zones del seu país o migren a altres països, però en l’actualitat els factors ambientals són un factor cada cop més decisiu en les migracions forçoses.
Segons l’Organització Internacional de les Migracions de Nacions Unides (OIM/ONU), les migracions climàtiques “comprenen el trasllat d’una persona o grups de persones que, predominantment pels canvis sobtats o progressius en l’entorn, es veuen obligades a abandonar el seu lloc de residència habitual, o bé opten per fer-ho, ja sigui de forma temporal o permanent, dins d’un estat o travessant una frontera internacional“.
El Centro de Monitoreo de Desplazamiento Interno (IDCM) va xifrar en 40,5 milions el nombre de desplaçaments interns que van tenir lloc l’any 2020. D’aquests, 9,8 milions estan relacionats amb guerres i conflictes violents i 30,7 milions amb desastres i catàstrofes.
Desplaçats interns per desastres naturals l’any 2019
Font: Centro de Monitoreo de Desplazamiento Interno (IDMC)
La pràcticament totalitat dels factors que causen aquestes migracions forçoses estan relacionats amb el canvi climàtic: inundacions, tempestes torrencials, huracans, tifons i ciclons, i la pujada del nivell del mar… però també la desertificació i les sequeres extremes que posen en perill les collites i l’alimentació de moltes comunitats i països, les temperatures extremes, els incendis incontrolats i els corriments de terres.
L’emergència climàtica i ambiental és fruit del model econòmic insostenible de les nacions del Nord Global, basat en el creixement econòmic il·limitat i en una economia extractivista i globalitzada. Aquests països “desenvolupats” són els responsables de la major part de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, però són els països del Sud Global els més vulnerables i els qui pateixen les pitjors conseqüències socials i ambientals, i són els infants i les dones els que les pateixen amb major gravetat.
En la Conferència Mundial pel Clima COP-27 que s’està celebrant aquests dies a Egipte, són moltes les veus que s’estan alçant en pro de les persones que migren a causa del canvi climàtic i la mateixa I’OIM ha publicat uns missatges per a la COP-27 en els que fa una crida a la comunitat internacional a prendre les mesures necessàries a nivell polític per a protegir les poblacions més vulnerables, entre elles l’assumpció i compromís real per reduir globalment les emissions de CO2 a nivell mundial, per tal d’assolir les fites de l’Acord de París. En aquest tractat internacional, jurídicament vinculant, adoptat per 196 països en la COP-25 i vigent des de 2016, es va acordar limitar l’escalfament global per sota dels 2º i preferiblement per sota d’1,5º graus centígrads en comparació amb els nivells preindustrials.
En la dècada de 1990 el nombre de migrants ambientals era de prop 25 milions, i tot apunta que en els propers anys augmentaran les migracions climàtiques tant entre regions d’un mateix país com a nivell internacional. El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) calcula que l’any 2050 hi haurà 150 milions de desplaçats o refugiats climàtics, fruit de les inundacions costaneres, l’erosió costanera i els trastorns agrícoles, és a dir l’1,5 % de la població mundial estimada per a l’any 2050, uns 10 mil milions. La previsió del Banc Mundial, però, és que hi pot haver més de 216 milions de persones migrants interns climàtics, i altres previsons, com les de l’International Enviroenmental Partenrship (IEP), apunten que el nombre de persones desplaçades a tot el món l’any 2050 a causa del canvi climàtic i els desastres naturals podria arribar a 1.200 milions .
Però tal i com afirma l’IPCC en el seu 6è informe, en realitat no es pot preveure amb gaire precisió quina serà la magnitud d’aquests desplaçaments, per la mateixa incertesa en relació a l’evolució futura dels fenòmens climàtics extrems i perquè encara és oberta la (petitíssima) finestra d’oportunitat per limitar l’escalfament global, a més del fet que les migracions climàtiques estan estretament relacionades amb factors econòmics, polítics, conflictes bèl·lics, i d’altres, i que en molts països manquen dades oficials sobre els moviments interns.
En aquest sentit, la justícia climàtica reclama que les mesures de protecció i garantia dels drets humans de les persones migrades han d’anar de la mà amb mesures efectives per mitigar-ne les causes. Tot i que les migrants climàtiques legalment no són considerades com a refugiades, Filippo Grandi, l’Alt Comissionat de l’Onu per als Refugiats declara que “En aquests moments hem de preparar-nos per a mitigar futures necessitats de protecció i prevenier els desplaçaments per desastres”. I com diu l’investigador del CSIC, Fernando Valladares, “Los migrantes climáticos deben movernos a actuar en tres frentes: el humanitario, el jurídico, y, sobre todo, el ambiental. Porque no es tanto una cuestión de tratar bien a los migrantes como de evitar que millones de personas tengan que abandonar sus hogares cada año por nuestras emisiones de gases con efecto invernadero.“
_-_-_-_-_-_-_ -_ -_-_-_-_-_-_-_-_ -_-_-_-_-_-_-_-_ -_-_-_-_-_-_-_-_ -_-_-_-_-_-_-_-_ -_
Recull de recursos i propostes didàctiques per treballar el tema de les migracions i el canvi climàtic des d’una perspectiva ecosocial
Lectures i recursos per al professorat
- Conscienciàció i capacitació en matèria de canvi climàtic per al professorat de primària i secundària: curs en línia, en obert i gratuït que espot realitzar en qualsevol moment i que consta de 6 mòduls independents. El contingut del curs és accessible en vídeo i també es pot descarregar en pdf. Aquest MOOC ha estat elaborat per la Universitat de Salamanca amb el suport del Ministerio para la Transición Ecológica a través de la Fundació Biodiversitat.
- Cambio climático y migraciones: article per entendre una mica més la complexitat d’aquesta problemàtica i les seves implicacions social, jurídiques i ambientals (Ministerio de Exteriores, Unión Europea y Cooperación).
- Refugiats ambientals: la conseqüència silenciosa del canvi climàtic. Reportatge molt recomanable de Crític que resulta un contrapunt necessari a l’article anterior.
PROPOSTES I RECURSOS PER A TREBALLAR AMB L’ALUMNAT
2n cicle d’educació infantil
- El viaje de Kirima: proposta amb diverses activitats lúdiques en el que mitjançant un taulell de joc, la foca Kirima fa un viatge per descobrir les causes del canvi climàtic. Descàrrega del material
- Un món en moviment Recull de recursos educatius sobre la ciutadania global, les interculturalitats i les migracions forçoses. Aquesta proposta pedagògica d’Entrecultures està estructurada en blocs d’activitats per franges d’edat, des dels 4 fins als 18 anys.
- Recopilació d’unitats didàctiques per treballar sobre les migracions forçoses. (Entrecultures), Aquest recull conté excel·lents i diverses propostes per a totes les etapes educatives, des dels 3 anys fins a Batxillerat.
- Educació primària Acción por el clima: una presentació del CEIP Santo Domingo per introduir de forma senzilla el tema del canvi climàtic, amb propostes d’activitats força interessants.
- El reto climático (7-11anys). Proposta didàctica centrada en les conseqüències que el canvi climàtic té sobre les persones, com resisteixen, responen i s’hi adapten. És un material pensat per treballar en 6 sessions però es pot reduir i adaptar fàcilment. Totes les fitxes dels recursos i les activitats estan incloses en la programació de la sessió. Descàrrega de la Guia. Descàrrega de les imatges de suport de les activitats
Primària, Secundària i Batxillerat
- Materiales para el aula: MIGRACIONES CLIMÁTICAS. Propostes elaborades pel col·lectiuTeachers For Future (TFF) i membres del projecte “Educació per a la Llibertat” d’OPENS ARMS. Conté propostes didàctiques diferenciades per a primària i per a secundària i Batxillerat.
- Un món en moviment: Recull de recursos educatius sobre la ciutadania global, les interculturalitats i les migracions forçoses. Aquesta proposta pedagògica d’Entrecultures està estructurada en blocs d’activitats per franges d’edat, des dels 4 fins als 18 anys.
- El viaje de su vida. Proposta didàctica sobre les migracions forçoses i el seu impacte enels infants. Està pensada per dur-se a terme en 2 sessions consecutives, i és adequada per a cicle superior de primària i ESO, i adaptable també per a Batxillerat i Cicles.
- El dret d’asil: totes les persones podem ser refugiades. Maleta pedagògica de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat. En l’apartat Altres recursos trobareu una guia pedagògica sobre vulneracions de drets ambientals i desplaçaments forçats, i també contes per a l’alaumnat de primària sobre la defensa dels drets ahumnas i ambientals.
- Asilo y refugio. Guía de recursos educativos para el profesorado. Està estructurada en 3 blocs, el primer introdueix el marc conceptual, orientacions i reflexions per al professorat, el segon amb propostes per a l’aula i el tercer bloc amb propostes de sensibilització i participació social .(CEAR, Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat)
- Reportatge “Viure a 50 graus. Sobreviure a la crisi climàtica”. (Programa 30 minuts, TV3). Els autors Gavin Searle i Guy Creasey, han viatjat durant tot un any a les zones més càlides del món per comprovar sobre el terreny els canvis provocats per la crisi climàtica i com s’adapten i hi sobreviuen les persones. Disponible a TV3alacarta, programa 30 minuts “Viure a 50 graus”.
Educació secundària: ESO i Batxillerat
- El reto climático (11-14 anys). Proposta didàctica centrada en les conseqüències que el canvi climàtic té sobre les persones, com resisteixen, responen i s’hi adapten. És un material pensat per treballar en 6 sessions però es pot reduir i adaptar fàcilment. Totes les fitxes dels recursos i les activitats estan incloses en la programació de la sessió. Descàrrega de la Guia. Descàrrega de les imatges de suport de les activitats
- Qué es el cambio climático? Aproximació bàsica al canvi climàtic i les seves conseqüències sobre les persones i la resta d’espècies i sensibilització envers l’emergència climàtica. Es plantegen 4 sessions, però és un material fàcilment adaptable a altres ritmes. (Fuhem).
- ¿Cuál es el límite de la seguridad climàtica? (FUHEM). Es tracta d’una activitat d’1 sessió que té com objectiu comprendre que el canvi climàtic no és un fenomen lineal i què és el llindar de seguretat climàtica que cal garantir per evitar bucles de retroalimentació. (Edat recomanada: a partir de 4rt d’ESO)
- Guia Didáctica Emergència Climática: conté 8 propostes pedagògiques per treballar la temàtica de forma transversal i des de la perspectiva de jústicia global. Editada per Edualter i Entrepobles
- Atlas de Justicia Ambiental: Es tracta d’un mapa interactiu que registra més de 2.000 conflictes socioambientals en tot, creat el 2012 per la Universitat Autònoma de Barcelona. Els conflictes es poden filtrar per països, tipologia o altres ítems i la llegenda és molt complerta, ja que per a cada conflicte descriu els agents implicats, l’impacte ambiental, i altres paràmetres.
- El mapa del carbono: Mapa interactiu molt interessant amb el que es poden visualitzar i creuar diversos factors socioeconòmics i ambientals relacionats amb el canvi climàtic i copsar el significat dels conceptes Nord i Sud Globals, com les zones d’extracció de combustibles fòssils versus zones de majors emissions de CO2, mapes de vulnerabilitat, mapes de consum de béns i materials i altres.
- Joc “Migraciones climáticas”: una altra proposta de TFF i OPEN ARMS, taulell, cartes i instruccions descarregables i imprimibles.
- La meva pell: documental amb el relat de vuit dones migrants que expliquen la seva experiència i que posa el focus en l’acollida i la doble discriminació pel fet de ser migrant i dona. Disponible també en castellà i anglès.
- Joc “Migraciones climáticas”: una altra proposta de TFF i OPEN ARMS, taulell, cartes i instruccions descarregables i imprimibles.
- La meva pell: documental amb el relat de vuit dones migrants que expliquen la seva experiència i que posa el focus en l’acollida i la doble discriminació pel fet de ser migrant i dona. Disponible també en castellà i anglès.
